L’istiu al cor – Summer heart

2011

Publicat per © Raspall Records

Elisabet Raspall composició, piano i veu
Rogério Botter Maio baix i veu
Aleix Tobias bateria, percussió i veu

null
null

L’istiu al cor – Summer heart

Revista JAÇ núm.38 – Juny/Juliol 2011 “Una escultura en relleu d’Apel·les Fenosa – “Nu et palmier” – és el pòrtic visual del nou àlbum d’Elisabet Raspall, on la serenor i la placidesa que transmet la imatge es tradueix en unes composicions esculpides amb el mateix patró. En companyia del contrabaixista brasiler Rogério Botter Maio i el percusionista Aleix Tobias, la pianista vilanovina aboca en aquest treball l’excedent de mediterraneïtat que dosifica en els seus projectes més jazzístics i inunda cada nota i cada acord amb la remor de les onades, el tacte de les petxines i les empremtes a la sorra. Acústic, càlid, suggerent, íntim i evocatiu, el treball de Raspall la reafirma com una formidable il·lustradora de paisatges sonors. F.R.”

Cuadernos de Jazz, Setembre 2011 per Carles Barceló “L’istiu al cor, segon disc editat per Elisabet Raspall en el seu propi segell. Una mica cada vegada més normatiu i menys excepcional. Es tracta d’un treball lluminós i directe, de gaudi instantani com un dia (assolellat) de platja. Una música, tota seva, que essència optimisme i vigor, executada brillantment per la pianista catalana i els altres dos membres del seu trio, Rogério Botter y Aleix Tobias (Encantador a la bateria). No obstant això, aquest fulgor resulta una mica genèric, acusant una mica de sobreexposició a la presa. Esboç és bon exemple del que suposa aquest disc: una peça lleugera, alegre i confiada, tot just cantada amb un tarareo senzill i efectiu i que se sosté en un equilibri fugaç; mentre que Connexions ofereix un contrapunt més sever i no menys estimable. Raspall exhibeix, en tot l’ábum, la seva tècnica depuradíssima d’una marcada exquisidesa formal i sense grans exhibicions ni estridències, hereva d’una carrera coherent i una formació sòlida, a la qual només manca, en aquest cas, un marc d’expressió més cromàtic.”

JAZZ BUTLLETÍ núm.105 – Setembre/Octubre 2011 “Després de Plujazz (2010) i Bossanvoa i la Geltrú (2010) la prolífica pianista i compositora de Vilanova i la Geltrú publica L’istiu al cor / Summer Heart, un treball ple de lirisme que sembla sorgit de la placidesa inspirada pel Nude et palmier d’Apel·les Fenosa que il·lustra la portada. La poesia hi és present tant en la música com en el text de Mercè Rojals Desig/Desire: “Acosta’t i m’enfonsaré en l’ombra del teu cos reblit”. Un disc ple de moments màgics, com el solo de contrabaix de “la tristesa del cactus”.”

No solo Jazz – Contrabanda FM 91.4 “Rebem amb enorme satisfacció la visita a l’estudi de Contrabanda Fm de Elisabet Raspall, compositora, pianista i últimament cantant, que porta una trajectòria imparable en la seva faceta de compositora i productora dels seus propis discos, ho vam comprovar, ja que ha tret al mercat un nou disc “L’istiu al cor” (2011), aquest disc és el setè d’Elisabet com a solista, en aquesta ocasió en format de trio. L’any passat va treure dos discos a quartet, amb diferents formacions i projectes,”Bossanova y la Geltrú” y “Plujazz”. En tots aquests discos Elisabet deixa molt clar un segell personal d’alta qualitat musical i d’una afinada sensibilitat. És una artista en constant evolució que busca obrir i expandir horitzons en la seva tasca creativa. Cal prestar especial atenció al seu creixent paper com a cantant…”

Inauguració de l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú (Elisabet Raspall amb la col·laboració especial de Pep Bou) “L’istiu al cor és una idea musical que pretén fer arribar al públic els aromes estiuencs de la flor de gessamí, a mig camí entre el record del darrer estiu i l’anhel del següent, tot evocant certes temptatives d’evasió cap a sons càlids de la Mediterrània i del Brasil, des d’un profund arrelament català, i cercant l’escalfor dins d’un “hivern” prolongat per aquesta situació de crisi que ens afecta a tots, i així obrir una escletxa de llum per al retrobament amb un mateix. Aquesta introspecció que pretén la música d’aquest espectacle té la intenció de crear esperança, de que l'”estiu” tornarà. I mentre no arriba, queda fe en el futur i el record del passat.”

Compartir :

Relacionat